Riudoms al seu geni Antoni Gaudí

19 Els testimonis 1

19 Els testimonis 1

 
M. Teresa Anguera Masip (Riudoms, 1940)
Jo sóc filla d’una descendent de la llevadora que va atendre la mare de Gaudí. El que la gent ha d’entendre és que el record no va perdurar perquè es tractés de la naixença d’un personatge important, sinó perquè fou un part molt complicat que, al final, va resultar bé. La meva tia-àvia explicava que la seva àvia respectiva, la llevadora Engràcia, fou recollida amb una tartana perquè una dona embarassada s’havia posat malament al Mas de la Calderera. Quan hi va arribar, ella de seguida va adonar-se que les coses no pintaven bé, i la pobra partera, la mare de Gaudí, estava molt espantada i demanava que la portessin a casa de la seva mare. Clar que no era un lloc adequat un maset, però pitjor hauria estat exposar-se a tenir el nen pel camí. Així que la llevadora va determinar que es quedessin allí. Es veu que el part va durar moltes hores, la dona va patir bastant i el nen va néixer amb deficiències.

Ricard Mas Torres (Riudoms, 1930)
Nosaltres teníem terra a la Clota, prop del Mas de la Calderera. Explicava el meu pare, Anton Mas Font (1900-1978), que en unes inundacions molt importants que va haver-hi a Riudoms, es va haver de recompondre l’estacada tocant a la riera de Maspujols que ara es coneix com la del Mas del senyor Trinitat (antigament com la del Mas del Sol), i que el meu avi, Anton Mas Anglès, juntament amb el pare de Gaudí i altres, van estar treballant colze a colze durant dies per tornar-la a refer i reforçar-la.

Antoni Sendrós Mestre (Riudoms, 1922)
Gaudí era una persona molt amable amb la gent del poble. El meu pare, Antoni Sendrós Torres (1892-1983), m’explicava que ell portava un tros de terra de la partida de la Clota, que tocava a la riera de Maspujols, a prop del Mas de la Calderera, i que Gaudí, quan hi passava caminant, sempre li aixecava el bastó per saludar-lo. Si en alguna ocasió el meu pare es trobava llaurant amb la mula d’esquena a la riera, Gaudí esperava fins que ell canviava de sentit i, en veure’l de cara, li feia el saludo i, llavors, el meu pare l’hi tornava.

WP-Backgrounds by InoPlugs Web Design and Juwelier Schönmann